>> per ordre alfabètic

ALEKOS -Alexis Forero Valderrama- (Colombia)

Teatre/ Va estudiar disseny gràfic, il·lustració, Folklore i narració oral, grabat i pintura en la Universitat Nacional de Bogotà, i Música en el Institut Guillermo Rendón de Colòmbia; arribat a Barcelona va estudiar teatre i cursos de il·lustració a l’Escola La Massana. Ha il·lustrat nombroses publicacions com revistes o cartells a Veneçuela, Estats Units, Espanya, Perú, Mèxic i principalment a Colòmbia. També ha dissenyat 60 logotips de diverses campanyes gràfiques i imatges corporatives, així com llibres per a editorials: Panamericana, Norma i Planeta de Colòmbia, Coedición Latinoamericana de diferents països, SM; Anaya i Serres de Espanya i Rondalera de Veneçuela. També ha fet d’actor de teatre en diverses ocasions, des del teatre fins a la televisió (programa El Rincón). Com a narrador oral o il·lustrador ha estat convidat a fires de llibre de diversos països d’arreu del món. Director del grup de titelles Saltando Matones i del grup musical i teatral Sin Ton Ni Son. Ha publicat diferents llibres (textos i il·lustració) com Aroma de níspero (Ed. Serres), Matachita (Panamericana Editorial), El combrerón (idem) o Puro Poro (Sic Editorial). Des de l’any 1985 va començar a fer exposicions individuals i col·lectives a Bogotà, passant per Chile, Santiago de Cuba, Copenhagen, Costa Rica i Espanya. També ha conreat l’obra mural amb la participació infantil. Té varis premis, quasi tots fora de Colòmbia: alguns per explicar contes de manera curiosa, altres per crear llibres per a nens.

ARTHUR CARAVAN, (Alcoi)

Pop rock/ Un grup que passa de l’ experimentalisme digerible, a la força rockera dels riffs de guitarrers. Únics en el seu gènere.

BENJAMINIANA

Homenatge teatral a Walter Benjamin/ Participaran Vanesa Ruiz, Imma Ávalos, Ingrid Guardiola i Agnès Juventench, i amb la col·laboració de Víctor Masferrer. Benjaminiana és una obra fragmentària que intenta respondre a l’experiència que han tingut els integrants del grup de la lectura del llibre més surrealista de Benjamin: Dirección única. L’adaptació l’han feta les quatre protagonistes de forma col·lectiva i work in progress. Més informació sobre els participants:
http://hiperboreana.blogspot.com (Ingrid Guardiola)
http://aliciakopf.blogspot.com (Imma Àvalos)

DAAX! (Barcelona)

Música electrònica/ Programa els seus patxes de puredata com a eines mutants on construir les seqüències, ritmes deconstruits, drones, línies de baix, textures i altres tipus de partícules acústiques en directe i a temps real. Publica la música sota llicències lliures al segell Costellam (http://costellam.net), convidat al segell Tecno Nucleo (http://tecnonucleo.org/), aixi com al seu domini temporal i autònom nvisible.taz (http://pitchvolley.com/nvisible.taz). El seu anhel és unir l’algorítmia i la matemàtica aplicada a seqüències rítmiques, els creixements generatius (lineals, fractals, randòmics), la psicoacústica, el DIY (Do it yourself), el copyleft i les cultures lliures.

EXGAE (A.A.V.V.)

Debat Walter Benjamin i presentació de les seves activitats/ La primera assessoria legal quasi gratuïta especialitzada en lliberar als ciutadans dels abusos de la SGAE i altres entitats de gestió de la propietat intel·lectual. L’EXGAE s’obre amb la voluntad de canalitzar al popular i justificada hostilitat cap a aquestes entitats, dotar-la d’instruments artístics, legals i apostar pel seu fi. L’EXGAE aposta, juntament amb la gran majoria de la societat civil, per altres formes de circulació de la cultura. Vint-i-quatre identitats, entre associacions i ciutadans, estan darrera d’aquesta iniciativa que comença recolzada per quasi 8.000 persones. Està enfocada a informar i ajudar a la ciutadania en general i, en particular, a asesorar comerços, creadors, artistas i productores que estiguin lligats de mans i peus a una entitat de gestió o no. L’horitzó és canviar els hàbits i canviar les normes per un ús dels recursos digitals més just i beneficiós .

FACE RETAMA (Granada, Finlàndia)
Flamenc- tradicional finlandesa/ Sorgeix com a grup de flamenc tradicional després de la unió, a la primavera del 2007, de sis músics compromesos amb la recerca d’un so coherent i original que respecti la tradició flamenca més antiga i, a la vegada, que integri elements folks del Mediterrani. Face Retama és el nom d’un ssantuari semi-abandonat de coves de fang prop a Guadix (Granada), lloc quasi màgic on els sis músics es van donar cita per grabar, el passat més de maig, el que serà el seu primer disc. Han recuperat unes cançons flamenques velles que ja ningú canta i han inclòs en els arrangements el gust d’altres tradicions musicals, sempre amb una mirada oberta. El grup es va formar l’any 2006 quan el cantaor Antonio Salazar “el Fofo” va viatjar a Finlàndia per fer una gira de concerts junt amb Matias Kauppi, guitarrista finlandès. Per una sèrie de coincidències es va formar llavors un grup finlandès on Hermanni Yli-Tepsa tocava el violí i Teho Majamäki la percussió. Quan la idea de grabar junts a Espanya va començar a prendre forma, de Granada i Toledo es van sumar al hgrup Moncho Rodríguez (Oud) i María Vallejo López-Aguado (Viola), vells col·laboradors del mestre Fofo en varis projectes i coneixedors de la música tradicional de l’orient andalús, tan propera i a la vegada tan diferent del flamenc, aportant al grup una dimensió més folk i una tímbrica netament mediterrània. En el festival Surpas Face Retama compta amb la col·laboració especial de Luis el Chico, cantaor de Badalona amb « maestria » en els pals més purs del flamenc.

FINA LA INA (Tarragona)

Espectacle de cabaret “coplero”/ Amb Fina la Ina a la veu i l’espectacle teatral i Óscar Machancoses als teclats, arranjaments i veus. El cabaret, fusinoat amb la copla, ens fa sentir la copla com a part del nostre temps. La veu de la Fina la Ina acompanyada amb el piano i amb un ampli repertori de coples i boleros de sempre combinen sensibilitat musical amb la interpretació teatral i l’humor. D’aquesta manera, la copla no és només melodia popular, sinó que cada una de les cançons tenen vida pròpia, personatges curiosos i missatges descuidats. El muntatge està dividit en dues parts. La primera és de coples amb versions de Quintero, Rafael de Leon, Quiroga, Juan Mostazo… Les cançons són històries, la protagonista és una coplera que interpreta cada cançó amb un personatge, donant-li diferents personalitats i matisos. La segona part va de boleros amb versions de temes d’avui, de sempre i temes propis. Un altre personatge apareix en aquesta segona part: histriònic, passional i còmic.

GLAZNOST (Barcelona)

Electrònica experimental/ La música de Glaznost és una grotesca amalgama de complexes ritmes entretallats i melodies extraterrestres manipulades amb delirant sobrietat. Bells paisatges devastats per la mà implacable de l’aparent aleatorietat. Buit ple de desordre ordenant cops que escapen d’allò natural, diferents línees melòdiques que defineixen un espai mutant de vegades tranquil, quasi sempre nerviós. Composicions deformes, dinàmiquesi arrogants, que proposen moviment incoherent. Música per a escèptics, reflexions per a morts.

GREGORIO (Finlàndia/ Bellvitge/ Madrid)
És un grup format per tres músics europeus, Gregorio, Gregorio i Gregorio, i, encara que els seus noms siguin molt iguals, procedeixen d’unes escoles musicals radicalment diferents: un del rock, un altre de la música ètnica, i el tercer del món del cabaret, el que ha donat lloc a una proposta musical completament nova i original, el “crit gregorià” (a.K.a. grito gregoriano). Combinant dos instruments –guitarra clàssica i electrica-, amb uns recursos bàsics –cors, xiulets, crits, udols i bocines-, els Gregorio creen un so a la vegada clàssic, progressiu, així com primitiu i arcaic.

HIPERPOTAMUS (Madrid)

Rock progressiu/ “Soy de carne y hueso, vivo del silencio y hago música a capela; sin artificios, sin sesudas pretensiones, sin más. Con un juego de micrófonos y una pedalera de loops que graba y reproduce en tiempo real, construyo mi música con nada más que mi voz y ciertos ruidos guturales. Basándome en algo tan básico como es la voz humana, voy tejiendo complejas armonías -aderezadas con melodías de un exquisito gusto, todo hay que decirlo-. Este proyecto surge tras años cargando con instrumentos en grupos de diverso pelaje, viendo cómo mi bolsillo y mi salud se veían mermados en pos de un sueño pocas veces alcanzable y lleno de obstáculos: discográficas chupasangres, prohibitivos locales de ensayo y el aburrimiento ocasionado por tendencias, expectativas y nichos de mercado. En esencia, Hyperpotamus no es más que una honesta y sincera liberación. Libre de ataduras, voy por libre, con el único objetivo de disfrutar y hacer disfrutar disfrutando”, Hiperpótamus.

ISMO ALANKO & TEHO (Helsinki)

Rock Alternatiu/ Duet composat pels músics finlandesos Ismo Alanko i Samuli “Teho” Majamäki. Toquen junts en diferents formacions des de l’any 1995, i han col·laborat amb destacats grups i artistes com Rinneradio, Värttinä, Sanna Kurki-Suonio o HC Andersen. Alanko va començar la seva carrera com a solista del grup Hassisen Kone el 1980, i des de llavors ha publicat més de vint discos i ha realitzat gires tant a Alemanya, Rússia, Estats Units o França entre d’altres països. El duet va publicar el seu primer disc, Blanco Spirituals, el febrer del 2008.

Ix (Alcoi)

Post-Folk/ Post-cabaret musical amb tradició autòctona, textos àcids e valencià amb gran influència de la tradició escatològica del país.

LE TROUPÉ (Polònia, Granada)

Mim i espectacles de carrer/ Companyia que neix el 2002 amb l’objectiu d’investiga i fusional el llenguatge teatral, mim i clown. Humor i afntasia són la base de totes les seves produccions com Viva petí, Mamamecu o La cuerda. La seva trajectòria els ha portat a diferents festivals nacionals i internacionals de geografies molt diferents.

MARC EGEA (Sant Pol de Mar)

Viola de roda, loops, flautes, percussions, veu i composicions/ Un del mes importants violinistes de roda europeu. Va ser alumne del mestre violista de roda francès Valentin Clastrier. Ha aconseguit situar l’instrument en altres contexts en els quals no és habitual, com el jazz, la música experimental, la dansa contemporània, la poesia, etc. És per això que ha desenvolupat la seva tècnica pròpia i ha composat obres de gran interès musical. No obstant, també ha tingut un paper important dins l’àmbit de la música tradicional, tal i com ho demostra el fet d’haver enregistrat cinc discs amb la llegendària banda catalana El Pont d’Arcalís, dedicada a la recuperació i interpretació dels cants de tradició oral del Pirineu català.

MIRKO MESCIA (Torino)

Música en directe sobre pel·lícules de George Méliès/ L’italià Mirko Mescia porta des del 2001 col·laborant com a músic i compositor amb diferents grups de teatre. Utilitza com a instruments objectes variats, tan joguintes com pots i màquines d’escriure, com instruments de corda (guitarra, banjo, ukulele), vents (clarinet i trombó) i una base de música electrònica. Actualment representa la seva composició musical sobre 14 curtmetratges del pioner del cinema fantàstic Georges Méliès.

NEOKINOK (Barcelona)

Neokinok.tv és un col·lectiu -coordinat per Daniel Miracle- que treballa entorn de la creació audiovisual i la televisió experimental. Des de 1998, Neokinok.tv ha fet diversos projectes artístics al voltant del camp de l’audiovisual, l’art, la cultura i l’educació. El seu treball ha estat presentat a Barcelona, Madrid, Lausanne, Portugal, Mali, París, els Estats Units i el Brasil. Com a projectes en procés, s’han obert diferents canals de televisió temporals utilitzant tant freqüències de la UHF i la VHF per a la seva difusió analògica com per Internet mitjançant protocols de streaming i tecnologies lliures; canals de televisió en desenvolupament permanent tant conceptualment com tècnicament. Aquests canals són sintonitzables a través de l’aparell televisor, al costat de les altres cadenes, tant privades com estatals, i també per Internet facilitant l’accés universal i oferint diferents possibilitats de participació social. Al FESTIVAL SURPAS seran els responsables de l’streaming en directe del festival. Un cop passat el festival afegim el link de la mediabase que va generar Daniel Miracle: www.mogulus.com/festivalsurpas.

ONEPLUSONE (Madrid)

Rock instrumental experimental/ Per estar nets per fora, només cal aigua i sabó. Això de mantenir una educada hiciene per dins sempre és més complicat. Alguns, encertadament, han optat per la música per fer-ho. Sota el nom de Oneplusone s’amaguen muntanyes de plata, banyeres d’aixetes amb quitrà, violins que desgarren, peces sense brànquies, guitarres malaltes, imatges de pel·Lícules descatalogades, bateries que encaixen amb puzzles impossibles, baixos maniatats i jocs innocents. Tot això per descobrir-te el que pot ser el rock sense anestèsia. Sí, podria ser més senzill això de centrifugar-se per dins, però ningú ha parlat de donar facilitats. Que li ho digun a molts que han gaudit dels directes d’aquest grup madrileny per tota la geografia. Per cert, tenies algun dubte de si el so Washington DC tenia alguna cosa a veure amb els crescendos de Explosions in the sky? De veritat encara no has tingut malsons en els que els de Do make think pegaven a Ira Kaplan?

ORIOL HERNANDO (Barcelona)

Exposició de retrats de Portbou i Cervere/ Artista que ha cursat els seus estudis a l’Escola La Massana, s’ha especialitzat en fotografia, exposant en diferents llocs públics de Barcelona (biblioteques, bars…) i dedicant-se també al món editorial fent les portades per la col·lecció Clásicos y Modernos de l’Editorial Crítica.

QUELIC BERGA (Girona)

Audiovisuals/ Treballa com a VJ i creador d’imatges per a coreografies de dansa contemporània amb companyies tan reconegudes com Malpelo o Deambulants. Preocupat per establir complicitat amb el públic i amant de les tècniques híbrides, és un artesà de la tecnologia a la recerca eterna de continguts interessants. Utilitza la llum, les formes i les imatges per a harmonitzar els espais escènics o els decorats espontanis de les festes. Treballa com a professor en l’escola de nous mitjans audiovisuals ERAM i ha impartit classes en la Universitat de Girona. També ha elaborat peces audiovisuals per diverses exposicions (George Orwell a Catalunya; Centelles les vides d’un fotògraf etc.) i Festivals (VAD, Transart etc.).

SEGUNDO DE CHOMON (Barcelona/ Teruel/ Europa de l’Est)

Cinema mut amb música tzigane en directe/ Els músics Daniel Pitarch i Jordi Marfà (exmembres de Cheb Balowski i part de la formació Romaní) posen música a una selecció de les millors pel·lícules de Segundo de Chomón. Un retorn al cinema com a font de màgia i impossibles. Prepareu-vos per gaudir de lliçons de ball, d’increïbles acròbates japonesos, de carteristes impossibles d’agafar i hotels encantats.

SERGI DIES (brnök) (Barcelona)

Coordinació i muntatge del curtmetratge de pluri-autoria en viu/ Activista cultural i professor de diferents escoles de cinema ha treballat com a muntador en les pel·lícules més interessants del cinema català, ja sigui per la seva poètica i el seu carácter d’homenatge (Dies d’Agost de Marc Recha i Las variaciones Marker d’Isaki Lacuesta), per la seva crítica (De nens i Mones com la Becky de Joaquim Jordà), pel seu carácter de reivincidació històrica i social (Entre el dictador i jo o 200kms, obres col·lectives) o per la valentia i genialitat dels seu directors (Liverpool de Lisandro Alonso i Els peixos del riu Leteo de Pere Vilà).

VAILET DE LA FRESSA, (Barcelona)

Electrònica/ Música idm des de Barcelona i membre del segell pioner de llicències lliures de Catalunya Costellam.