El Festival Surpas acollirà una video-instal·lació a l’hora foscant al peu del cementiri, visible des del passeig municipal, on tindran lloc part dels concerts. Es tracta de “In girum imus nocte et consumimur igni” de Víctor Masferrer.

“In girum imus nocte et consumimur igni, (“girem en la nit i ens consumim en el foc”) és un palíndrom, és a dir, una frase que es llegeix tant de dreta a esquerra com d’esquerra a dreta de la mateixa forma. El foc, en el sentit de mediador entre formes en desaparició i formes en creació, és un símbol de transformació i regeneració. Per a la major part de pobles primitius es tracta de màgia imitativa amb la que es perpetuava la llum i el calor del sol amb una finalitat purificadora. El triomf i la vitalitat del sol, la llum contra la tenebra és una recerca que travessa tota la història occidental, des de l’antiguitat clàssica, passant per les “il·luminacions” benjaminianes. El foc s’assimila a Prometeu, mediador entre déus i homes, de naturalesa ambigua. Regalat per aquest als homes, el foc encarna la tècnica, és un foc tècnic, fruit d’un procediment intel·lectual. El foc humà, al contrari del foc diví, té la necessitat d’alimentar-se per a seguir vivint i és per això que revesteix l’aspecte d’una bèstia salvatge quan es desboca i no pot parar. Així, l’obra, situada en un turó, vol mostrar aquesta tensió entre un foc que aparentment es pot desbocar, a peu de muntanya, a punt de cremar, però que és tot ell de natura tècnica (video-projecció) Un foc que amenaça i sublima. Amenaça amb extendre’s i devorar-ho tot, però alhora s’acosta a l’epifania, doncs no necessita ser alimentat, és un foc perpetu, per al delit… que alhora depèn intrínsecament de la tècnica, del suport tècnic que el fa possible. En definitiva, un conjunt de pocs elements: la tècnica (l’aparell vídeo), el foc (projectat), i l’ espai (el “paisatge” físic i humà dins el marc del festival) units per a crear un complex joc de ressonàncies. “, Víctor Masferrer